París, 3a part

Article d'opinió:

París està en deute amb la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona des que l’any 1991 la poderosa Jugoplastika de Split, liderada per Toni Kukoc, va derrotar a la final a l’equip d’Aíto García Reneses La superioritat de l’equip croat era palesa en la primera final que els blaugranes van disputar a París, ja que l’antiga Pop 84 Split venia d’aconseguir dues Eurolligues consecutives i el Barça va ser la tercera víctima.

Aquest, però, no és l’únic precedent en el qual la història adjunta el Regal Barça, París i la Final Four. En la ment de tots els blaugranes va quedar gravada la gran errada que van cometre els col·legiats que dirigien la final de 1996 entre el Panathinaikos i el Futbol Club Barcelona. En aquells moments el bàsquet grec tenia una jerarquia molt gran dins del panorama basquetbolístic ja que la seva aportació econòmica a la FIBA era molt important.


Minut 39 i 55 segons i el marcador era favorable als grecs quan de sobte el Barcelona recupera la pilota i Montero llença a tauler i una mà apareix per darrera fent un tap totalment il·legal. Resultat final: FIBA i Panathinaikos 67 – Futbol Club Barcelona 66. Després de moltes al·legacions per part blaugrana i que la FIBA estudiés el cas fins a altes hores de la matinada, el partit i la final van ser atorgats al conjunt grec. El tap de Vrankovic només el van entendre al país grec i la resta d’Europa clamava davant la injustícia arbitral que s’havia comès.

http://www.elpais.com/articulo/deportes/BARCELONA_C/F/_/BALONCESTO/FEDERACIoN_INTERNACIONAL_DE_BALONCESTO/Decision/cantada/noche/larga/elpepidep/19960413elpepidep_2/Tes/

www.basketconfidencial.com/articulo/Par%26iacute%3Bs+sin+Vrankovic_4153.html


Història a part, el Regal Barça arriba a la Final Four 2010 de París amb l’aureola de favorit després de guanyar 30 partits a la lliga ACB i plantar-se a París amb el millor balanç de tot el “Top-16”. Els números canten per sí sols i la màquina blaugrana torna a París amb la il·lusió de trencar el seu malefici i demostrar la gran planificació que han dut a terme Joan “Xixi” Creus i Josep Cubells.

Una temporada per emmarcar en la qual ha arribat el jugador amb més projecció de tota Europa, Ricky Rubio, un grandíssim base de tan sols 19 anys que ha significat el fitxatge més car de la història de la secció. El retorn de Joan Carles Navarro i fitxatges com el de Pete Mickeal, Terence Morris, Boniface Ndong o Erazem Lorbek li donen a aquesta plantilla el toc celestial que ha meravellat a tota Europa. Un deu pel president i els dirigents de la secció i, també, al discutit entrenador Xavi Pascual que està fent una tasca per treure’s el barret.